SOBRE VILLENA

La ciutat de Villena, amb una població próxima als 34.500 habitants, és capital de la comarca de l´Alt Vinalopó i es localitza al nord-oest de la provincia d´Alacant, en un singular encreuament de camins entre les comunitats valenciana, manxega i murciana.

Aquest fet ha condicionat molts aspectes de la població local, com la parla, la gastronomia o l´economia.

Villena, per la seua situació interior, té un clima continental d´hiverns molt freds i estius calorosos. Es troba en un altiplà que combina característisques paisatgístiques de l´altiplà i mediterrànies, amb el riu Vinalopó com a eix vertebrador de la zona. Entre les abundants muntanyes, destaca la Serra de Salines, al sud, amb una altura máxima de 1.123 m en el “Pico de la Capilla”.

Els vestigis humans més antics es remunten al Paleolític Mitja, 50.000 anys d´antiguitat aproximadament, trobats en la Cova del “Cochino en la Serra del Morrón. Si bé, per a la prehistòria villenense, destaca en gran manera el període de l´Edat del Bronze, encapçalada pel cèlebre jaciment de “Cabezo Redondo”, model urbà i social dels seus temps, al qual segurament pertanyen al conjunt arqueològic de major valor local: el Tresor de Villena.

Quant a l´origen de l´actual ciutat, cal situar-la ja en l´época de domini musulmà. Moment en què s´erigeixen els castells de “Atalaya i Salvatierra”. La ciutat va ser conquistada per les tropes del Rei Jaume I en 1240, passant incialment a domini aragonés i finalment recalant a Castella. La vila va anar guanyant en títols concedits a Villena i els seus ciutadans destacant a famílies castellanes que van regir la vila com els “Manuel”, en els segles XIII i XIV, o els “Pacheco”, ja en el segle XV.

L´etapa moderna arriba en 1488 quan la ciutat va pasar a ser vila de “Realengo” en época dels Reis Catòlics. Finalment, Carles I li otorga el títol de “ciutat” en 1525.

Durant aquest llarg període també caldria destacar el crucial paper jugat per la nostra ciutat durant la Guerra de Successió, a principis del segle XVIII, com a baluard de la causa borbónica, així com les dures conseqüències que va haver d´afrontar durant la Guerra de la Independència enfront dels francesos.

L´arribada del ferrocarril, a mitjan segle XIX, va contribuir a transformar la historia i economia local. Així la tradicional economia fonamentalment agrícola va donar pas, a la fi del segle XIX, a la producció i comercialització del vi i, a una potent industria a partir de principis- mediats del segle XX, amb el desenvolupament del sector calçat, que manté el seu pes fins als nostres dies.