A causa de la seua gran diversitat fisiogràfica i faunística, el patrimoni natural de Villena és de gran importància a la província d’Alacant. Els seus paratges, dominats per un ecosistema rocós i calcari, posseeixen un ric valor mediambiental que es manifesta és un ecosistema amb característiques d’altiplà i mediterrànies.

Sobreïx, per la seua altitud i extensió, la “Sierra de Salines”, que compta amb carrascars, pinedes i fauna la qual destaca la geneta, el gat muntanyes o el javalí. Existeix també una gran població d’ocells rapaços com el mussol real, el carabao i l’àguila real. A més, posseeix una microreserva de flora en la “Cueva del Lagrimal”, amb espècies protegides com la bracera i la trencapedra.

Altres serres destacades són el “Morrón”, al nord, la “Peña Rubia”, al sur, i la “Sierra de la Villa o de San Cristobal”, en la qual s’assentisca part del nucli urbà. En elles trobem pi blanc, romer, ginebre, savina, timó o argilaga.

Cap a Yecla i Caudete s´estén l´àmplia zona de “Los Cabezos”, un relleu en llomes arredonides pel vent que alberga una interessant vegetació gipsícola ibèrica i de matolls. Plantes capaces de suportar l’ambient estressant dels algeps i el contrast climàtic de les altes temperatures de l’estiu i les fortes gelades de l’hivern; com la sabonera, la bleda, timó mascle, trencapedres i la camamil·la. A més hi ha un fragment de vegetació estepària amb plantes com les artemises o el cagalló de frare. Espècies que es poden contemplar en la microreserva de flora situada al costat del “Cabezo Redondo” i en la qual s’ha reintroduït el fartet, espècie de peix endèmica en perill d’extinció.

Les abundants aigües que brollaven en tota la zona, unides a les característiques de la conca, van propiciar l’existència en el passat d’una extensa làmina d’aigua, coneguda com la “Laguna de Villena”, que va ser dessecada a principis del segle XIX. Aquestes salines d’interior s’alimenten de brolladors les aigües dels quals posseeixen una salinitat molt superior a la de l’aigua de mar, per la qual cosa no és necessària una gran superfície d’evaporació. Igual que en les salines marítimes, existeix un circuit de basses, o Salers, que són comunicades a voluntat per xicotetes comportes i en el seu recorregut es produeix l’evaporació de l’aigua i la progressiva concentració de les sals fins a arribar el punt de cristal·lització del clorur sòdic. Les tres salines són: les del “Saler Viejo o Salero de la Redonda”, el “Salero de Penalva” i les del “Salero Nuevo”, tambe conegut com a “Salero de Requena o Salero de la Fortuna”. L’origen de les dues primeres es perd en el temps, però en canvi l’última és de més recent implantació.

Comporta´t en la naturalesa:

  • Deixa el lloc net.  Deposita el teu fem i, si pot ser, la que et trobes, en la población més próxima.
  • Respecta el camí. No traces dreceres, faràs un important favor a l´ecosistema.
  • El foc és el pitjor enemic de la muntanya. No encengues fogueres i si no fumes, millor. Respira aire pur.
  • Respecta les plantes. No arranques plantes ni flors: pren notes, fes fotos.
  • Observa als animals sense molestar-los. Si portes gos, fes-te responsable d´ell.
  • Respecta les propietats privades. Creua les terres de cultiu per sendes.
  • Usa correctament les instal.lacions recreatives. No las danyes, segueix les normes bàsiques de comportament.
  • Oblida´t dels vehicles a motor. El soroll és una forma de contaminació. Gaudeix del silenci.

SENDES DESTACADES:

Click a les rutes per a més informació